La Nova Cançó
La dansa de la primavera, Maria del Mar Bonet (1985)
LA DANSA DE LA PRIMAVERA, Maria del Mar Bonet
Febrer m'ha duit la carta tan precisa
vol que els lilàs s'obrin pel dits
i en el cor m'hi creixi una palmera
que exigent que ve la Primavera!
Que exigent que ve la Primavera
i el meu cor tan malaltís
tinc por que es cremi dintre la foguera
(no puc desfer-me del seu encís)
No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques, ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar la lluna de les seves nits
Cantar la lluna de les seves nits
cantar vermells de la tardor
cantar el silenci de la nova neu
cantar si torna el dolorós amor
Cantar si torna el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors
Volar amb el vent i les noves llavors
qui sap on el vent ens portarà?
a dins del cor d'una terra antiga
o creixeré en el fons de la mar.
vol que els lilàs s'obrin pel dits
i en el cor m'hi creixi una palmera
que exigent que ve la Primavera!
Que exigent que ve la Primavera
i el meu cor tan malaltís
tinc por que es cremi dintre la foguera
(no puc desfer-me del seu encís)
No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques, ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar la lluna de les seves nits
Cantar la lluna de les seves nits
cantar vermells de la tardor
cantar el silenci de la nova neu
cantar si torna el dolorós amor
Cantar si torna el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors
Volar amb el vent i les noves llavors
qui sap on el vent ens portarà?
a dins del cor d'una terra antiga
o creixeré en el fons de la mar.
El Danubi és blau, La Trinca (1981)
El DANUBI ÉS BLAU, La Trinca
El Danubi és blau
tal com diu l'Strauss...
Però el riu Llobregat
és amarronat
el Besòs és verd
i groc n'és el Ter.
L'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig.
Aigües tèrboles
aigües tòxiques
clavegueres enciseres
aigües fètides
aigües pútrides
que gentils regueu
el clar país, el meu.
Hi ha rius d'un groc tinyós
n´hi ha d'un tornassol oliós
n´hi ha d'un caqui llefiscós
i és que de porqueria
n´hi ha de tots colors.
Flairem els efluvis jolius
que fan el nostres rius.
Cantem ensumant cara al vent:
quina catipén!
Cadàvers de gallina
i llaunes de tonyina
i raspes de sardina
és tot el bestiar
que al riu s´hi pot trobar.
Com enyorem els pescadors
ara que han tocat el dos,
que de peixos si n´hi ha algun
suren junts ben difunts
confitats en un suc pudent
ple d´escuma detergent
i residus radioactius
papers, plàstics i preservatius.
Líquids patògens, detritus càustics,
fluids atòmics, bosses de plàstic.
Quin femer!
El riu Llobregat
és amarronat
el Besòs és verd
i groc n'és el Ter.
L'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig.
Que de porqueria n´hi ha de tots colors!
tal com diu l'Strauss...
Però el riu Llobregat
és amarronat
el Besòs és verd
i groc n'és el Ter.
L'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig.
Aigües tèrboles
aigües tòxiques
clavegueres enciseres
aigües fètides
aigües pútrides
que gentils regueu
el clar país, el meu.
Hi ha rius d'un groc tinyós
n´hi ha d'un tornassol oliós
n´hi ha d'un caqui llefiscós
i és que de porqueria
n´hi ha de tots colors.
Flairem els efluvis jolius
que fan el nostres rius.
Cantem ensumant cara al vent:
quina catipén!
Cadàvers de gallina
i llaunes de tonyina
i raspes de sardina
és tot el bestiar
que al riu s´hi pot trobar.
Com enyorem els pescadors
ara que han tocat el dos,
que de peixos si n´hi ha algun
suren junts ben difunts
confitats en un suc pudent
ple d´escuma detergent
i residus radioactius
papers, plàstics i preservatius.
Líquids patògens, detritus càustics,
fluids atòmics, bosses de plàstic.
Quin femer!
El riu Llobregat
és amarronat
el Besòs és verd
i groc n'és el Ter.
L'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig.
Que de porqueria n´hi ha de tots colors!
Jo vinc d'un silenci, Raimon (1975)
JO VINC D'UN SILENCI, Raimon
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
20 de març, Joan Mauel Serrat (1970)
20 DE MARÇ, Joan Manuel Serrat
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.
M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com um lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
L'Estaca, Lluís Llach (1968)
L'ESTACA, Lluís Llach
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar
Pop Music
Englishman In New York, Sting (1987)
ENGLISHMAN IN NEW YORK, Sting (1987)
| |
I don't drink coffee I take tea my dear
I like my toast done on one side And you can hear it in my accent when I talk I'm an Englishman in New York See me walking down Fifth Avenue A walking cane here at my side I take it everywhere I walk I'm an Englishman in New York I'm an alien I'm a legal alien I'm an Englishman in New York I'm an alien I'm a legal alien I'm an Englishman in New York If, "Manners maketh man" as someone said Then he's the hero of the day It takes a man to suffer ignorance and smile Be yourself no matter what they say I'm an alien I'm a legal alien I'm an Englishman in New York I'm an alien I'm a legal alien I'm an Englishman in New York Modesty, propriety can lead to notoriety You could end up as the only one Gentleness, sobriety are rare in this society At night a candle's brighter than the sun Takes more than combat gear to make a man Takes more than a license for a gun Confront your enemies, avoid them when you can A gentleman will walk but never runIf, "Manners maketh man" as someone said Then he's the hero of the day It takes a man to suffer ignorance and smile Be yourself no matter what they say I'm an alien I'm a legal alien I'm an Englishman in New York I'm an alien I'm a legal alien I'm an Englishman in New York |
No bec cafè, prenc te estimada
M’agrada el pa torrat per un costat
I pots escoltar en el meu accent quan parlo
Que sóc un anglès a Nova York
Mira’m baixant la Cinquena Avinguda
Amb un bastó de passeig al meu costat
Que porto onsevulla que vagi
Sóc un anglès a Nova York
Sóc foraster, un foraster legal
Sóc un anglès a Nova York
Sóc foraster, un foraster legal
Sóc un anglès a Nova York
Si “les maneres fan l’home” com hom diu
Llavors és l’heroi del dia
El du ha ser ignorat i fer riure
Sigues tu mateix, no importa el que diguin
Sóc foraster, un foraster legal
Sóc un anglès a Nova York
Sóc foraster, un foraster legal
Sóc un anglès a Nova York
La modèstia, és una propietat que pot dur a la notorietat
Podries acabar dalt l’únic,
L’amabilitat, la sobrietat són rars en aquesta societat
A la nit un ciri brilla més que el sol.
Tenir el control, més que combatre, fan un home
Fa més que una llicència per a una arma
Enfrenta’t als teus enemics, evita’ls quan puguis
Un cavaller caminarà, però mai correrà
Si “les maneres fan l’home” com hom diu
Llavors és l’heroi del dia
El du a ser ignorat i fer riure
Sigues tu mateix, no importa el que diguin
Sóc foraster, un foraster legal
Sóc un anglès a Nova York
Sóc foraster, un foraster legal
Sóc un anglès a Nova York
|
We Will Rock You, The Queen (1978)
WE WILL ROCK YOU, the Queen (1978)
| |
Buddy you’re a boy make a big noise
Playin’ in the street gonna be a big man some day You got mud on yo’ face You big disgrace Kickin’ your can all over the place We will we will rock you We will we will rock you Buddy you’re a young man hard man Shoutin’ in the street gonna take on the world some day You got blood on yo’ face You big disgrace Wavin’ your banner all over the place We will we will rock you We will we will rock you Buddy you’re an old man poor man Pleadin’ with your eyes gonna make you some peace some day You got mud on your face You big disgrace Somebody better put you back in your place We will we will rock you We will we will rock you |
Buddy ets un noi que fa molt de soroll
Tocant al carrer seràs un gran home
algun dia
Tens fang a la cara
La teva gran desgràcia
Patejant la teva llauna por tots els racons
Et rockejarem a tu
Et rockejarem a tu
Buddy, ets un home jove, home dur
Cridant al carrer aconseguiràs
el món algun dia
Tens sang en la cara
La teva gran desgràcia
onejant la teva bandera per tots els racons
Et rockejarem a tu
Et rockejarem a tu
Buddy ets un home vell, pobre home
Suplicant amb els teus ulls aconseguiràs
Una mica de pau algun dia
Tens fang a la cara
La teva gran desgràcia
Algu millor et posarà de nou al teu lloc
Et rockejarem a tu
Et rockejarem a tu
|
Scarborough Fair, Simon&Garfunkel (1968)
SCARBOROUG FAIR, Simon & Garfunkel (1968)
| |
Are you going to Scarborough Fair
Parsley, sage, rosemary and thyme Remember me to one who lives there She once was a true love of mine Tell her to make me a cambric shirt (On the side of a hill in the deep forest green) Parsley, sage, rosemary and thyme (Tracing of sparrow on snowcrested brown) Without no seams nor needle work (Blankets and bedclothes the child of the mountain) Then she'll be a true love of mine (Sleeps unaware of the clarion call) Tell her to find me an acre of land (On the side of a hill a sprinkling of leaves) Parsley, sage, rosemary and thyme (Washes the grave with silvery tears) Between the salt water and the sea strands (A soldier cleans and polishes a gun) Then she'll be a true love of mine Tell her to reap it with a sickle of leather (War bellows blazing in scarlet battalions) Parsley, sage, rosemary and thyme (Generals order their soldiers to kill) And gather it all in a bunch of heather (And to fight for a cause they've long ago forgotten) Then she'll be a true love of mine Are you going to Scarborough Fair Parsley, sage, rosemary and thyme Remember me to one who lives there She once was a true love of mine |
Si vas a la fira d’Scarborough:
julivert, sàlvia, romaní i farigola. dóna-li records a algú que viu allà: ella fou un cop el meu gran amor. Digues-li que em teixeixi una camisa de batista
(En la vessant d’un puig, en el bosc verd espès)
Julivert, sàlvia, romaní i farigola.
(La petja del pardal en la neu daurada)
Sense costures ni pedaços
(Acotxa i cobreix el fill de la muntanya)
I tornarà a ser el meu gran amor
(Que dorm aliè a la crida del clarí). Digues-li que em trobi un acre de terra
(En la vessant d’un puig, un ruixat de fulles)
Julivert, sàlvia, romaní i farigola;
(Renta la tomba amb llàgrimes de plata)
Entre l’aigua salada i la sorra de la platja.
(Un soldat neteja i poleix una pistola) i tornarà a ser el meu gran amor. Digues-li que segui amb una falç de cuir
(Crits de guerra cremen en batallons escarlates)
Julivert, sàlvia, romaní i farigola;
(Els generals ordenen els seus soldats matar)
I que ho reculli tot en un manat de bruc (I lluiten per una causa que han oblidat fa molt de temps). Si vas a la fira d’Scarborough: julivert, sàlvia, romaní i farigola. dóna-li records a algú que viu allà: ella fou un cop el meu gran amor. a ser mi gran amor |
YELLOW SUBMARINE, The Beattles (1968)
| |
In the town where I was born,
Lived a man who sailed to sea, And he told us of his life, In the land of submarines, So we sailed on to the sun, Till we found the sea green, And we lived beneath the waves, In our yellow submarine, We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine, We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine. And our friends are all aboard, Many more of them live next door, And the band begins to play. We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine, We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine. (Full speed ahead, Mr. Barkley, full speed ahead! Full speed over here, sir! All together! All together! Aye, aye, sir, fire! Captain! Captain!) As we live a life of ease(life of ease) Every one of us(every one of us) has all we need,(has all we need) Sky of blue,(sky of blue) and sea green,(sea of green) In our yellow(In our yellow) submarine.(submarine) ( Haha! ) We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine, We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine. We all live in yellow submarine, yellow submarine, yellow submarine, We all live in yellow submarine,yellow submarine, yellow submarine. |
En la ciutat on vaig néixer,
Vivia un home que navegava els mars, I ens explicà la seva vida, En la terra dels submarins,
Així salpaven cap al sol,
Fins trobar la mar verda, I vivíem sota les ones, En el nostre submarí groc,
Tots vivim en el submarí groc,
Submarí groc, submarí groc, Tots vivim en el submarí groc, Submarí groc, submarí groc,
I tots els nostres amics són a bord,
Molts d’ells viuen a la porta del costat, I la banda comença a tocar.
Tots vivim en el submarí groc,
Submarí groc, submarí groc, Tots vivim en el submarí groc, Submarí groc, submarí groc,
(Tot ràpid endavant, Sr. Barkley, tot ràpid endavant!
Tot ràpid cap aquí, senyor!
Tots junts! Tots junts!
Ei, ei, senyor, foc!
Capità! Capità!)
Duem una vida fàcil (vida fàcil)
Tots tenim el que necessitem
Tots tenim el que necessitem Cel blau i mar verda
Cel blau i mar verda
En el nostre submarí groc, en el nostres submarí groc(Haha!)
Tots vivim en el submarí groc,
Submarí groc, submarí groc, Tots vivim en el submarí groc, Submarí groc, submarí groc, Tots vivim en el submarí groc, Submarí groc, submarí groc, Tots vivim en el submarí groc, Submarí groc, submarí groc, |
La Chanson
Nous sommes deux, Georges Moustaki (1970)
NOUS SOMMES DEUX, George Moustaki
| |
Nous sommes deux nous sommes deux
Huit heures vont bientôt sonner Éteins la lampe le gardien frappe Ce soir ils reviendront nous voir L'un va devant l'un va devant Et les autres suivent derrière Puis le silence et puis voici La même chanson qui revient L'un va devant l'un va devant Et les autres suivent derrière Puis le silence et puis voici La même chanson qui revient Ils frappent deux ils frappent trois Ils frappent mille vingt et trois Tu as mal toi et j'ai mal moi Qui de nous deux a le plus mal? C'est l'avenir qui le dira Nous sommes deux nous sommes trois Nous sommes mille vingt et trois Avec le temps avec la pluie Avec le sang qui a séché Et la douleur qui vit en nous Qui nous transperce et qui nous cloue Nous sommes deux nous sommes trois Nous sommes mille vingt et trois Avec le temps avec la pluie Avec le sang qui a séché Et la douleur qui vit en nous Qui nous transperce et qui nous cloue Notre douleur nous guidera Nous sommes deux nous sommes trois Nous sommes mille vingt et trois |
Nosaltres som dos, nosaltres som dos
Les vuit aviat sonaran
Apaga el llum, el guardia copeja
Aquesta nit tornaran a veuren’s.
L’un va al davant, l’un va al davant
I els altres segueixen darrere
Després el silenci i després heus ací
La mateixa cançó que torna.
L’un va al davant, l’un va al davant
I els altres segueixen darrere
Després el silenci i després heus ací
La mateixacançó que torna.
Copegen dos, copegen tres
Copegen mil vint-i-tres
Tens mal, tu; tinc mal, jo
Qui dels dos té més mal?
L’esdevenidor ho dirà.
Noslatres som dos, nosaltres som tres
Nosaltres som mil vint-i-tres
Amb el temps, amb la pluja
Amb la sang que ha secat
I el dolor que viu en nosaltres
Que ens traspassa i que ens clou.
Noslatres som dos, nosaltres som tres
Nosaltres som mil vint-i-tres
Amb el temps, amb la pluja
Amb la sang que ha secat
I el dolor que viu en nosaltres
Que ens traspassa i que ens clou.
Els nostre dolor ens guiarà
Nosaltres som dos, nosaltres som tres
Nosaltres som mil vint-i-tres.
|
Non je ne regrette rien, Edith Piaf (1956)
NON, JE NE REGRETTE RIEN, Edith Piaf
| |
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien Ni le bien qu'on m'a fait Ni le mal; tout ça m'est bien égal !
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien C'est payé, balayé, oublié Je me fous du passé !
Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu Mes chagrins, mes plaisirs Je n'ai plus besoin d'eux !
Balayées les amours
Et tous leurs trémolos Balayés pour toujours Je repars à zéro
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien Ni le bien qu'on m'a fait Ni le mal; tout ça m'est bien égal !
Non, rien de rien
Non, je ne regrette rien Car ma vie, car mes joies Aujourd'hui, ça commence avec toi |
No, res de res
No, no retrec res
Ni el bé que m’han fet
Ni el mal; tot això més igual!
No, res de res
No, no retrec res
Està pagat, escombrat, oblidat
Se me’n fum del passat !
Amb els meus records
He encès el foc
Els meus pesars, els meus plaers
No tinc més necessitat d’ells !
Escombrats els amors
I tots els seus trémolos
Escombrats per sempre
Torno a partir de zero.
No, res de res
No, no retrec res
Ni el bé que m’han fet
Ni el mal; tot això més igual!
No, res de res
No, no retrec res
Car ma vida, car ma joia
Avui, tot comença amb tu.
|
LE DÉSERTEUR Boris Vian
| |
Monsieur le Président
Je vous fais une lettre Que vous lirez peut-être Si vous avez le temps Je viens de recevoir Mes papiers militaires Pour partir à la guerre Avant mercredi soir Monsieur le Président Je ne veux pas la faire Je ne suis pas sur terre Pour tuer des pauvres gens C'est pas pour vous fâcher Il faut que je vous dise Ma décision est prise Je m'en vais déserter Depuis que je suis né J'ai vu mourir mon père J'ai vu partir mes frères Et pleurer mes enfants Ma mère a tant souffert Elle est dedans sa tombe Et se moque des bombes Et se moque des vers Quand j'étais prisonnier On m'a volé ma femme On m'a volé mon âme Et tout mon cher passé Demain de bon matin Je fermerai ma porte Au nez des années mortes J'irai sur les chemins Je mendierai ma vie Sur les routes de France De Bretagne en Provence Et je dirai aux gens: Refusez d'obéir Refusez de la faire N'allez pas à la guerre Refusez de partir S'il faut donner son sang Allez donner le vôtre Vous êtes bon apôtre Monsieur le Président Si vous me poursuivez Prévenez vos gendarmes Que je n'aurai pas d'armes Et qu'ils pourront tirer |
Senyor President
us escric una carta
Que vòs llegireu pot ser
Si en teniu temps.
Jo acabo de rebre
Els papers militars
Per partir a la guerra
Abans de dimecres vespre.
Senyor President
No la vull pas fer
No sóc pas a la terra
Per matar pobra gent.
No és pas per molestar-vos
Cal que us ho digui
Ma decisió és presa
Vaig a desertar.
Després de néixer
He vist morir mon pare
Partir els meus germans
I plorar els meus infants
Ma mare ha sofert tant
Que és dins sa tomba
I se’n riu de les bombes
I se’n riu dels versos.
Quan vaig ser presoner
Em van prendre la dona
Em van prendre l’ànima
I tot el meu esstimat passat.
Demà de bon matí
Tancaré la meva porta
Al nas dels anys morts
M’aniré pels camins.
Captaré la meva vida
Sobre els camins de França,
De Bretanya, de Provença
I diré a la gent :
Refuseu d’obeir
Refuseu de fer-la
No aneu pas a la guerra
Refuseu de partir.
Si cal donar la sang
Aneu a donar la vostra
Vos sou un bon apòstol
Senyor President.
Si em perseguiu
Aviseu els vostres polis
Que no duré pas armes
I que podran disparar.
|
LA MAUVAISE RÉPUTATION, Georges Brassens
| |
Au village, sans prétention,
J'ai mauvaise réputation. Qu'je m'démène ou qu'je reste coi Je pass' pour un je-ne-sais-quoi! Je ne fait pourtant de tort à personne En suivant mon chemin de petit bonhomme. Mais les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Non les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Tout le monde médit de moi, Sauf les muets, ça va de soi. Le jour du Quatorze Juillet Je reste dans mon lit douillet. La musique qui marche au pas, Cela ne me regarde pas. Je ne fais pourtant de tort à personne, En n'écoutant pas le clairon qui sonne. Mais les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Non les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Tout le monde me montre du doigt Sauf les manchots, ça va de soi. Quand j'croise un voleur malchanceux, Poursuivi par un cul-terreux; J'lance la patte et pourquoi le taire, Le cul-terreux s'retrouv' par terre Je ne fait pourtant de tort à personne, En laissant courir les voleurs de pommes. Mais les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Non les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Tout le monde se rue sur moi, Sauf les culs-de-jatte, ça va de soi. Pas besoin d'être Jérémie, Pour d'viner l'sort qui m'est promis, S'ils trouv'nt une corde à leur goût, Ils me la passeront au cou, Je ne fait pourtant de tort à personne, En suivant les ch'mins qui n'mènent pas à Rome, Mais les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Non les brav's gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux, Tout l'mond' viendra me voir pendu, Sauf les aveugles, bien entendu. | Al meu poble i no es pretensió Tinc molt mala reputació Que faci el ganso o no pari mai Passo per ximple, això rai! Que potser destorbo alguna persona Anant fent per 'llà on ningú se n'adona? I es que la gent no aprova qui Tira per un altre camí No, la gent no aprova qui Tira per un altre camí. Tots em critiquen en passar Fora dels muts, no poden parlar! El gloriós dia nacional, No m'alço del llit, m’és igual. El so de tambor del guerrer, Ves a mi que coi em pot fer! Que potser destorbo alguna persona, Si no paro esment al clarí que sona? I es que la gent no aprova qui Tira per un altre camí No, la gent no aprova qui Tira per un altre camí. Tots m’assenyalen amb el dit Fora dels manxols, quin acudit! Topo amb un dissortat lladruc, Empaitat d’un rural llanut, La traveta faig al senyor, Cau de nassos l'empaitador. Que potser destorbo alguna persona, Deixant córrer aquell que pispa una poma? I és que la gent no aprova qui Tira per un altre camí No, la gent no aprova qui Tira per un altre camí. Tothom se’m llença al damunt, Fora del coix, o del ranc profund. No cal ser vaticinador, Per flairar l’esdevenidor, Si troben un gruixut penjoll, Me’l passaran arran de coll. Que potser destorbo alguna persona, Seguint els camins que no van a Roma? I és que la gent no aprova qui Tira per un altre camí No, la gent no aprova qui Tira per un altre camí. Tothom vindrà a veure’m penjat Fora del cec, quin primmirat ! |
